Hola nens,
Ja sabeu el que toca: heu de posar un comentari ANÒNIM amb el nom de la persona a qui heu de fer el regal de l'amic invisible aquest any.
Els regals ens els donarem el dia 2 de gener.
Petons!
21/12/2009
10/11/2008
Amic invisible 2008
Amics, hereus, basalunistes.
Pengeu el nom de la persona a qui heu de regalar en un comentari. Així sabrem si l'invent ha funcionat.
Aprofito l'avinentesa per a recomanar-vos fervorosament la secció de video que teniu a la dreta.
Let love rule.
Pengeu el nom de la persona a qui heu de regalar en un comentari. Així sabrem si l'invent ha funcionat.
Aprofito l'avinentesa per a recomanar-vos fervorosament la secció de video que teniu a la dreta.
Let love rule.
23/11/2007
Amic invisible
Amics invisibles, Hereus de Garrido tots.
Per a confirmar que el sorteig de l'amic invisible ha funcionat, heu d'introduir un comentari anònim en aquest post indicant la persona a qui us ha tocat fer un regal.
Apa, atomalpolculo!
Per a confirmar que el sorteig de l'amic invisible ha funcionat, heu d'introduir un comentari anònim en aquest post indicant la persona a qui us ha tocat fer un regal.
Apa, atomalpolculo!
31/08/2007
Diàspora
Ja sé que aquest blog no se’l llegeix ni sa puta mare, però acabo de veure una cosa que m’agradaria traslladar-vos a vosaltres, els Hereus de Garrido.
Bàsicament, estic orgullós perquè he trobat xifres que confirmen una teoria que vaig exposar en aquest blog el passat 13 de març. Us refresco la memòria:
“M’he adonat d’una cosa: la gent està marxant de Catalunya. Abandona el país per a trobar oportunitats. És així. Estem tots molt contents que la economia va bé i que el nivell de vida de Barcelona és insuperable, i totes dues coses són innegables. Però la gent ha de marxar si vol planejar-se reptes i trobar una feina en la qual poder créixer (…)
Potser m’equivoco. També és cert que cada cop hi ha més estrangers que venen a treballar a Barcelona, però em sembla que la proporció entre els que venen i els que marxem està molt desequilibrada.”
Bé, avui he llegit una notícia d’Europa Press del passat 5 d’agost:
Cerca de 100.000 personas se fueron a vivir fuera de Catalunya en 2006
Un total de 95.267 residentes abandonaron la comunidad autónoma catalana durante 2006, según datos aportados por el informe 'Estadística de variaciones residenciales 2006', recogidos por Europa Press.
Del total, 51.473 se fueron a vivir al extranjero y el resto, 43.794, a otras comunidades españolas lideradas, en primer lugar, por Andalucía con 12.550 habitantes, seguida de Valencia con 5.189.
A Aragón se dirigieron 3.404 personas, a las Islas Baleares 3.523, a Madrid 3.361 (…)
Teniendo en cuenta que a Catalunya también recibió más de 110.000 nuevos residentes en el mismo año, en total perdió 11.762 habitantes, según indica el informe.
Bon símptoma per a un país quan la gent se'n va.
Bàsicament, estic orgullós perquè he trobat xifres que confirmen una teoria que vaig exposar en aquest blog el passat 13 de març. Us refresco la memòria:
“M’he adonat d’una cosa: la gent està marxant de Catalunya. Abandona el país per a trobar oportunitats. És així. Estem tots molt contents que la economia va bé i que el nivell de vida de Barcelona és insuperable, i totes dues coses són innegables. Però la gent ha de marxar si vol planejar-se reptes i trobar una feina en la qual poder créixer (…)
Potser m’equivoco. També és cert que cada cop hi ha més estrangers que venen a treballar a Barcelona, però em sembla que la proporció entre els que venen i els que marxem està molt desequilibrada.”
Bé, avui he llegit una notícia d’Europa Press del passat 5 d’agost:
Cerca de 100.000 personas se fueron a vivir fuera de Catalunya en 2006
Un total de 95.267 residentes abandonaron la comunidad autónoma catalana durante 2006, según datos aportados por el informe 'Estadística de variaciones residenciales 2006', recogidos por Europa Press.
Del total, 51.473 se fueron a vivir al extranjero y el resto, 43.794, a otras comunidades españolas lideradas, en primer lugar, por Andalucía con 12.550 habitantes, seguida de Valencia con 5.189.
A Aragón se dirigieron 3.404 personas, a las Islas Baleares 3.523, a Madrid 3.361 (…)
Teniendo en cuenta que a Catalunya también recibió más de 110.000 nuevos residentes en el mismo año, en total perdió 11.762 habitantes, según indica el informe.
Bon símptoma per a un país quan la gent se'n va.
09/08/2007
03/08/2007
Pregunta
Quin és el porcentatge de crims comesos per estrangers? Quina part de la població representen?
Apliquem la mateixa pregunta als gitanos.
Trobem les dades i actuem en conseqüència.
Apliquem la mateixa pregunta als gitanos.
Trobem les dades i actuem en conseqüència.
27/07/2007
De què serviria la independència
Sovint trobo que hi ha gent que expressa millor el que jo penso. Avui voldria citar un article que he llegit i que explica per què les coses anirien millor si Catalunya fos un país independent. És llarguet, per això l’he retallat una mica, per a que fos més digerible. El considero excepcional. Allà va:
El català emprenyat
Alguns amics meus (…) m’han demanat, arran de l’apagada, si amb la independència viuriem millor (…) I bé, per mi la pregunta està mal enfocada. (...)
Ara el PSOE jugarà a fer de policia bo. Farà quatre concessions, ens donarà alguns traspassos i com que el PP li ho posa tant fàcil, els meus amics quedaran tranquils un temps, fins que la cartera de greuges es torni a omplir i tornin a mirar-se Madrid amb recel. I ens estarà bé. Perquè la pregunta no és si l’aeroport, la renfe o la llum funcionarien millor pel simple fet de gestionar-los des de Catalunya. La pregunta és si tenint un estat propi les responsabilitats no estarien més clares, si no tindríem, els catalans, una capacitat de pressió molt més directe sobre els nostres polítics i els alts funcionaris que gestionen de la nostra qüotidianitat.
La pregunta de si amb la independència les coses funcionarien millor amaga una idea paternalista, caciquil i abstensionista de la política. La pregunta és si, amb un estat propi, els ciutadans no tindríem més possibilitats de fer-les funcionar millor, si no tindríem més mecanismes de pressió i de defensa; aquesta és la pregunta, i la resposta és que sí. Imaginint-se una manifestació de madrilenys a les portes de la Moncloa reclamant llum per la ciutat i uns serveis de rodalies i un aeroport decent. Oi que seria gros, el sarau? Oi que caurien ministres i fins i tot governs? Doncs ara traslladint-la a la Plaça Sant Jaume, que és un espai molt més petit, amb uns polítics que no podrien donar les culpes a Madrid ni utilitzar el nom de Catalunya en va. No creuen que, que a la curta o a la llarga, les coses per força anirien millor, que la ciutadania acabaria vivint amb més alegria i confiança la política i els polítics també i tothom se sentiria més satisfet i compromès amb el país?
El problema no el tenen a Madrid on fan el que han de fer, de la manera com ho han fet sempre (…)El problema el tenim nosaltres que no sabem què volem, que no volem pagar el preu d’una separació i tampoc conformar-nos a ser una vulgar província. Tenim aspiracions i una vanitat i fem com aquestes dones histèriques que deixen verd el marit i li organitzen grans numerets quan no se senten prou valorades, i després continuen amb ell com si res. Una dona histèrica: això és el català emprenyat, així de patètic.
Enric Vila
(publicat a Elsingulardigital.com)
El català emprenyat
Alguns amics meus (…) m’han demanat, arran de l’apagada, si amb la independència viuriem millor (…) I bé, per mi la pregunta està mal enfocada. (...)
Ara el PSOE jugarà a fer de policia bo. Farà quatre concessions, ens donarà alguns traspassos i com que el PP li ho posa tant fàcil, els meus amics quedaran tranquils un temps, fins que la cartera de greuges es torni a omplir i tornin a mirar-se Madrid amb recel. I ens estarà bé. Perquè la pregunta no és si l’aeroport, la renfe o la llum funcionarien millor pel simple fet de gestionar-los des de Catalunya. La pregunta és si tenint un estat propi les responsabilitats no estarien més clares, si no tindríem, els catalans, una capacitat de pressió molt més directe sobre els nostres polítics i els alts funcionaris que gestionen de la nostra qüotidianitat.
La pregunta de si amb la independència les coses funcionarien millor amaga una idea paternalista, caciquil i abstensionista de la política. La pregunta és si, amb un estat propi, els ciutadans no tindríem més possibilitats de fer-les funcionar millor, si no tindríem més mecanismes de pressió i de defensa; aquesta és la pregunta, i la resposta és que sí. Imaginint-se una manifestació de madrilenys a les portes de la Moncloa reclamant llum per la ciutat i uns serveis de rodalies i un aeroport decent. Oi que seria gros, el sarau? Oi que caurien ministres i fins i tot governs? Doncs ara traslladint-la a la Plaça Sant Jaume, que és un espai molt més petit, amb uns polítics que no podrien donar les culpes a Madrid ni utilitzar el nom de Catalunya en va. No creuen que, que a la curta o a la llarga, les coses per força anirien millor, que la ciutadania acabaria vivint amb més alegria i confiança la política i els polítics també i tothom se sentiria més satisfet i compromès amb el país?
El problema no el tenen a Madrid on fan el que han de fer, de la manera com ho han fet sempre (…)El problema el tenim nosaltres que no sabem què volem, que no volem pagar el preu d’una separació i tampoc conformar-nos a ser una vulgar província. Tenim aspiracions i una vanitat i fem com aquestes dones histèriques que deixen verd el marit i li organitzen grans numerets quan no se senten prou valorades, i després continuen amb ell com si res. Una dona histèrica: això és el català emprenyat, així de patètic.
Enric Vila
(publicat a Elsingulardigital.com)
Subscribe to:
Posts (Atom)

