Ja sé que aquest blog no se’l llegeix ni sa puta mare, però acabo de veure una cosa que m’agradaria traslladar-vos a vosaltres, els Hereus de Garrido.
Bàsicament, estic orgullós perquè he trobat xifres que confirmen una teoria que vaig exposar en aquest blog el passat 13 de març. Us refresco la memòria:
“M’he adonat d’una cosa: la gent està marxant de Catalunya. Abandona el país per a trobar oportunitats. És així. Estem tots molt contents que la economia va bé i que el nivell de vida de Barcelona és insuperable, i totes dues coses són innegables. Però la gent ha de marxar si vol planejar-se reptes i trobar una feina en la qual poder créixer (…)
Potser m’equivoco. També és cert que cada cop hi ha més estrangers que venen a treballar a Barcelona, però em sembla que la proporció entre els que venen i els que marxem està molt desequilibrada.”
Bé, avui he llegit una notícia d’Europa Press del passat 5 d’agost:
Cerca de 100.000 personas se fueron a vivir fuera de Catalunya en 2006
Un total de 95.267 residentes abandonaron la comunidad autónoma catalana durante 2006, según datos aportados por el informe 'Estadística de variaciones residenciales 2006', recogidos por Europa Press.
Del total, 51.473 se fueron a vivir al extranjero y el resto, 43.794, a otras comunidades españolas lideradas, en primer lugar, por Andalucía con 12.550 habitantes, seguida de Valencia con 5.189.
A Aragón se dirigieron 3.404 personas, a las Islas Baleares 3.523, a Madrid 3.361 (…)
Teniendo en cuenta que a Catalunya también recibió más de 110.000 nuevos residentes en el mismo año, en total perdió 11.762 habitantes, según indica el informe.
Bon símptoma per a un país quan la gent se'n va.
31/08/2007
Subscribe to:
Post Comments (Atom)

3 comments:
home, 11.000 tios de 7 milions i picu és un 0,15%...
No et dic que no tinguis raó de fons, però amb aquestes dades el porcentatge es imperceptible i no es pot treure cap conclusió.
A més caldria comparar amb les altres autonomies per saber si es un fenomen comú, no?
Ho dic perquè ara molts joves opten per formar-se una època a l'estranger, cosa positiva.
11.000 són el saldo negatiu. Sense conèixer bé les dades, interpreto que els que se'n van (o la majoria) són nadius. I els que se'n van són prop de 100.000 (La xifra es compensa en part per l'arribada d'immigrants a Catalunya, que, en general, pobra gent ja fa prou amb intentar guanyar-se la vida recollint raïm o fent de paleta. Però vaja, no són una elit, diguéssim).
Cert que 100.000 persones tampoc són molts en un país de 7 milions. Però és que si fóssin molts ja semblariem els italians de principis del segle XX. De totes formes, -100.000 en un any no està malament.
In any case, sí que pot ser que els que se'n van tornin després de formar-se a l'exterior i ajudin al país a sortir del forat, cosa que seria fantàstica.
Quants dels que han marxat són periodistes? I quants n'hi ha d'alèrgics a Montilla? Quants agafaven rodalies cada dia?
Però sobretot... quants d'aquests són tan burros que, anys després, encara s'enyoren?... Glups...
Post a Comment