Aquest cap de setmana vaig fer una ruta sobre Jack The Ripper, o Jack l’Esbudellador, per la zona de Londres on acostumava a perpetrar els seus assassinats.
Mai he acabat d’entendre la fascinació que existeix a Anglaterra amb els criminals en sèrie. De totes formes, puc arribar a comprendre-ho una mica si es tracta d’algun criminal contemporani. Per exemple: si ara un tio es dedica a matar londinencs, el fet de saber que comparteixo carrer amb aquest tarat mental pot fer que s’encengui al meu interior una barreja de morbo i terror. La por pot motivar l’interès per un personatge. Però no entenc per què existeix aquesta fascinació amb L’Esbudellador, un tio que tan sols va matar cinc persones fa més d’un segle i que, de fet, no se sap ben bé ni si va existir. No fa por. Sembla un personatge més de ficció que real.
Fent la ruta vaig poder entendre algunes coses: el tio realment s’aplicava en la tasca d’esbudellar les dones que matava. Foradava el ventre de les víctimes i en treia els budells. Tot molt desagradable. Un sonat. També vaig aprendre que era la primera vegada que sorgia la figura de l’assassí en sèrie (això diuen, no m’ho acabo de creure). Però sempre vaig tenir la sensació que s’intentaven buscar motius per a justificar aquesta dèria. Em sembla que hi ha una aura romàntica al voltant d’aquest home de nom inventat, i la veritat és que no ho acabo de veure’n el motiu.
Gallifante de la setmana: per a Woody Allen. De fet, no és per a ell, sinó per a la ciutat de Barcelona, societat política-econòmica-civil inclosa. Davant l'arribada de Woody Allen, la ciutat ha reaccionat com el que som: una puta capital de províncies. A mi em fa il·lusió que l'amic Allen filmi a Barcelona, però ja està. Tampoc cal fotre'n un gra massa, com em sembla que n'estem fent a Catalunya.
Mai he acabat d’entendre la fascinació que existeix a Anglaterra amb els criminals en sèrie. De totes formes, puc arribar a comprendre-ho una mica si es tracta d’algun criminal contemporani. Per exemple: si ara un tio es dedica a matar londinencs, el fet de saber que comparteixo carrer amb aquest tarat mental pot fer que s’encengui al meu interior una barreja de morbo i terror. La por pot motivar l’interès per un personatge. Però no entenc per què existeix aquesta fascinació amb L’Esbudellador, un tio que tan sols va matar cinc persones fa més d’un segle i que, de fet, no se sap ben bé ni si va existir. No fa por. Sembla un personatge més de ficció que real.
Fent la ruta vaig poder entendre algunes coses: el tio realment s’aplicava en la tasca d’esbudellar les dones que matava. Foradava el ventre de les víctimes i en treia els budells. Tot molt desagradable. Un sonat. També vaig aprendre que era la primera vegada que sorgia la figura de l’assassí en sèrie (això diuen, no m’ho acabo de creure). Però sempre vaig tenir la sensació que s’intentaven buscar motius per a justificar aquesta dèria. Em sembla que hi ha una aura romàntica al voltant d’aquest home de nom inventat, i la veritat és que no ho acabo de veure’n el motiu.














