Amics, avui vull parlar de l’Enric Alfaro, Harry Potter per als amics. I més que d’ell, de la nostra estimada Generalitat.La meva estimada senyora, que treballa a la Fnac, em va comentar que aquest Govern nostre no ha permès a les llibreries obrir de nit per a vendre els primers exemplars de la última novel·la del Harry Potter, acabats de sortir del forn. L’horari comercial és, per llei, de 10 a 22 hores i sanseacabó. Té collons.
L’argument (en la meva opinió totalment enganyós) de limitar els horaris comercials és que d’aquesta manera es defensa la petita botiga i el treballador. És una mentida perquè la meva mare, que té alguna botiga, quan començava el negoci li hauria anat molt bé poder obrir els diumenges. No hi havia calers i s’havia de fer pasta com fos. De fet, algun diumenge va obrir i va haver de parar perquè la van advertir que a la propera, multa. Així protegeix els petits comerços la nostra estimada Gene.
Però que ara fem la conya aquesta de no poder obrir en dates especials (llençament de la PlayStation, de l’últim llibre del Harry Potter, etc) ja passa taca d’oli. ¿No hi haurà molta gent interessada a comprar-lo aquella nit (encara que no us ho cregueu: sí, n’hi ha molta)? ¿Aleshores? Tu, Govern, per a qui treballes, ¿per a la població o per als lobbys de botiguers que et tenen agafat pels collons?
Qué pena.
Gallifante de la setmana: els espanyols, uns altres que tal. Deixa’ls anar. El tema del ‘segrest’ (¿per què se li diu així?) del darrer número d’El Jueves és una puta broma, i en el seu honor penjo la portada censurada. Perquè això és el que és, censura a posteriori, però censura al cap i a la fi. Borbons als taurons.

1 comment:
nihil obstat
Post a Comment