A petició (insistent) de Musaranya i de Irene Adler, m’estreno amb un post sobre el cinema i els seus errors i/o interpretacions lliures en les pelis històriques. Aquí van unes quantes pelis triades aleatòriament:
Gladiator i altres pelis de tios amb faldilles: aquí tenim de Russell Crowe fent de general extremeny, Máximo, i que és un home feliç lluitant amb els bàrbars fins que l’emperador Marco Aureli el fica en el follón successori. Aquest militar no va existir. Això no seria tant greu perquè hi ha llibertat per crear personatges, el problema és que no s’ajusta als criteris de l’època: els generals en aquell temps sortien de les files del Senat i era impensable que no tinguessin ni idea de política.Pel que fa al dolent, Comodo, va ser un emperador desequilibrat. Sí que tenia una gran passió pels gladiadors, però dintre del que cap es portava bé amb el seu pare. No el va assassinar –Marco Aureli va morir d’alguna epidèmia estranya-, i Comodo va ser nomenat successor sense cap conspiració de per mig.
Comodo tampoc va morir lluitant a l’arena (i no em refereixo a la disco d’ambient de Balmes), sinó que governà durant 12 anys i amb una mor més tèrbola. Aquest home era el terror de les esclaves i concubines. Una d’elles farta de caminar com a John Wayne li va donar un somnífer i un sicari el va pelar mentre clapava. No va deixar successor, i els generals van subhastar el tro imperial. A més, la germana no era germana sinó tieta, i no va tenir pensaments incestuosos, més aviat no es suportaven.
Pel que fa a la resta de pelis de romans, Nerón no va cremar Roma i no era un megalòman tant i com surt a Quo Vadis. L’incendi va ser accidental, i ell va organitzar un sistema d’ajuda als afectats. Això sí, els cristians no li queien molt bé.
Espartaco (l’esclau no el torer) no va morir a la creu sinó al camp de batalla. A més, la revolta no la va protagonitzar ell sol, sinó que eren un tripartit d’esclaus.
El Reino de los Cielos: la imatge del regne de Jerusalem dividit per disputes internes que van degenerar en una guerra suïcida amb els musulmans és correcta. Encara que el moment clau de la derrota dels croats, la batalla de Hattin, només surt de passada a la peli. I novament, les llicències venen amb els personatges.El tio que interpreta Orlando Bloom, Balian de Ibelin, no va tenir tant de protagonisme en les intrigues polítiques, i no era l’amant de la reina. De fet, estava feliçment casat, i si va arribar a dirigir la defensa final de Jerusalem va ser perquè ja no quedava ningú d’un ranc superior, els musulmans havien apallissat als croats a Hattin i havien capturat o mort a la majoria de nobles del regne. De fet, Balian va estar a la batalla (a la peli es queda a casa) i el van fer presoner. Va pactar la seva llibertat amb els musulmans (tenia bona relació amb el cap dels àrabs) per poder cuidar la seva dona que estava malalta, però quan va tornar a la Ciutat Santa va acceptar dirigir la defensa.
Jeremy Irons fa d’un noble que no vol la guerra amb els musulmans. És cert que havia una facció que rebutjava l’enfrontament, però a la peli surten com uns idealistes que creien en la convivència de cultures. La veritat és que eren uns pragmàtics conscients de la debilitat dels cristians a Terra Santa, i per això no volien la guerra, però era difícil trobar un noble a l’Edat Mitjana que tingués en estima veritable als musulmans.
Saladí és presentat a la peli com un líder hàbil i un rival cavallerós dels croats. És una imatge que ha perdurat molt de temps a la historiografia, però l’home no era un sant. No li van faltar escrúpols per unificar als musulmans -de fet, després de Mahoma i del Califat és l’únic que l’ha aconseguit-. I si va anar a la guerra contra els cristians no va ser en contra de la seva voluntat, el seu gran desig era reconquerir Jerusalem i va acceptar encantat les provocacions dels cristians.
Braveheart: més o menys i a grans trets, la línea d’esdeveniments és fidedigna: Wallace inicia una revolta, maxaca als anglesos però els súbdits de Sa Majestat guanyen el partit de tornada i Mel Gibson acaba al “desgüace”.Els principals problemes estan en com surten retratas els personatges. El mateix William Wallace. Els historiadors discuteixen totalment sobre la seva veritable transcendència per a la causa independentista d’Escòcia. Per alguns el pollo que va montar als anglesos no va ser tant gros, tot l’èxit inicial. La mitificació de la seva figura és posterior i conseqüència dels deliris d’alguns poetes.
Qui veritablement va ser el gran líder independentista escocés va ser Robert de Bruce (a la peli, el tio de la barbeta que ven a Wallace i després s’empenedeix). Aquest home va aconseguir les victòries veritablement decisives que van donar la independència a Escòcia, es veu que el tío era un guayon al camp de batalla i un polític bastant hàbil, contràriament a la imatge del filmm de tòtila dominada pel seu pare leprós.
El rei malomaloso (personatge que m’encanta a la peli). Eduard I es deia l’angelet, i home... sembla que tampoc era tant dolent. Bueno depén amb qui el comparis, si ho fas amb ZP pot ser sí, però es veu que pels cronistes de l’època no era un tio especialment cruel. Com a bon rei medieval portava molt malament les revoltes en contra seva, i castigava en la línia de la resta. De fet, Eduardito va aprovar una sèrie de lleis que es consideren els antecedents a la Carta Magna, i va posar les bases del futur sistema parlamentari. Com a dada marujil diré que es va casar amb una infanta castellana, que es deia Leonor, i varen tenir 15 fills.
L’hereu veritablement tenia predilecció per la companyia masculina. Tot i que preferia la companyia d’homes, li va donar temps de fer-li quatre fills a la reina gabacha (els historiadors defensen que tots quatre eren del mariposon- i de tenir algun més il·legítim. Clar que això em recorda a Alberto de Mònaco
I la princesita francesa era coneguda a l’època com “La Loba”, però no va tenir relacions amb Wallace. Primer, perquè durant la revolta a Escòcia ella no es va moure de França, i quan Wallace va morir la noia tenia entre 10 i 13 anys (no està clara la seva data de naixement), i encara més, des de la data de l’execució de l’escocès va trigar set anys en tenir el primer fill. Clar, que canviar el guió per picar-te a Sophie Marceau és molt temptador...
Fins aquí, el meu debut postil a Garridasa. He usurpat el lloc a Sanfetaman, però el cratí s'ho mereixia per haver desaparegut.
Incitatuts (el freak anteriorment conegut com a sublogger)

3 comments:
Como mola la foto de Joaquin Phoenix al post!!!! M'has alegrat el dia. Precisament una de les coses que no sabia era que Comodo no era tan xungo com aparenta la pel·lícula, tot i que hauria estat bé. Una mica de sang i fetge pel poble.
Nens, si teniu temps mireu el link que us poso a sota. Mireu-lo atentament sobretot quan parla de l'osset Knut. Ja veureu. Es tracta d'un programa mexicà (no pregunteu com ha caigut a les meves mans) que il·lustra clarament què no s'ha de fer quan vols fer un programa cool i enrollat. Té sorpresa inclosa.
http://www.youtube.com/watch?v=cEm6re9h90s
Enorme desplegament de l'amic Incitatus. Ara bé, no t'has equivocat de nick? Potser hauria estat més adient anomenar-te EXCITATUS.
Sobre l'amiga Irene Adler... no comment.
Carai, crec que aquest post pot entrar directament al llibre Guiness (un llibre sobre cervesa). M'ha enlluernat, Sr. Incitatus. Per cert, ha d'explicar a què ve aquest canvi nick!
Post a Comment