27/05/2007

El gran Paul

La portada del diari d’avui m’ha fet accererar el cor. De lluny, he vist la foto d’en Paul Newman i m’he imaginat el pitjor. El senyor té 82 anys, així que un dia, suposo que proper, ha de passar. Tanmateix, la portada del diumenge l’ocupava una estrella en retirada. El gran Paul Newman abandona el cinema després de 78 pel.lícules, a les que cal sumar les seves aventures darrere de la camara.

Tot i que fa temps que es deixava caure poc per les pantalles, jo el trobaré molt a faltar. L’última vegada va ser Road to Perdition, peli que no va acabar de quallar del Sam Mendes, protagonitzada per un Tom Hank amb cara d’estrenyit, però això sí, amb un Newman excel.lent que omplia la pantalla. Fantàstic. Nominació a l’Òscar, que no va aconseguir. Sempre m’ha fet gràcia el que va dir quan va aconseguir la seva primera i única estatueta daurada, per El Color del Dinero, després de deu nominacions. "It's like chasing a beautiful woman for 80 years. Finally, she relents and you say, 'I'm terribly sorry. I'm tired." Ja sabem que els actors són com són, i que amb els premis es fan sempre els tontos i els “a mi me la repampinflen els guardons”, però, en fi, en el seu cas crec que no li falta raó.

És un actor excel.lent, però a la seva vida hi ha moltes altres coses: pilot professional de cotxes de carreres (va arribar a quedar segon a Le Mans), amo d’un imperi de menjar orgànic (Newman’s Own), i creador d’una de les societats més importants als Estats Units d’ajuda a la drogradicció (se li va morir un fill de sobredosi que tenia 28 anys, moment que qualifica com el pitjor de la seva vida). Es veu que per tirar endavant i per tornar a ser feliç va comptar sempre amb la seva dona, una actriu lletjota de la qual n’ha estat enamorat tota la vida. La Joanne Woodward, noia en el seu moment més envejada de Hollywood.

En fi, el Newman. Un actoràs. La persona físicament més atractiva que he vist mai. Aquell que es menjava no sé quants ous durs a La leyenda del indomable, el marit atormentat per la seva homosexualiat a La gata sobre el tejado de zinc, la parella pillos que formava amb el Redford a Dos hombres i un destino o El golpe o el seductor gran, sempre amb un punt de bona persona de Ni un pelo de tonto. El gran Newman.

Us recomano precisament algunes de les seves últimes pelis. Simpatiquíssimes les escenes de Ni un pelo de tonto on seddueix a una genial (sí, he dit genial) Melanie Griffith, o a Donde esté el dinero, on la que cau enfront dels encants del vellet és la Linda Fiorentino. Us passo un parell de links:

7 comments:

Anonymous said...

nadie le acusará de asaltacunas, no...

Incitatus said...

Com no podria ser d'una altra manera, Musaranya fa l'homenatge al seu actor de referència. Gran post. Ahir a El Pais deia que al començament de la seva carrera va haver d'aguantar comparacions amb Marlon Brandon i la seva preferència per les temàtiques socials en detriment de les polítiques.

Pescador de Perles said...

Newman me mola, però jo sempre he sigut més de Redford! Ok: són de generacions diferents, però em tira més el Redford.

PS. Us heu fixat que als comentaris de l'últim post del Murray ("Putus periodistes") un friqui de Ciutadans n'ha deixat un?

No sois bienvenidos a nuestro rancho, forasteros.

Musaranya said...

Doncs miri Bigmouth, m'acaba de donar una idea per una enquesta... Newman vs Redford. A qui prefereixes?
1. Paul, of course
2. Redford, my dear
3. No em facis triar, els adoro
4. A quin dels dos més odiós

Sr. Edward Murray: sí, no ho puc evitar. Sempre m'han agradat els homes grans.

Sr. Incitatus: visca la cúpula que tot temple ha de tenir! (sí, ja sé, comentari que només l'Incitatus podrà entendre).

Musaranya said...

Per cert, Bigmouth. Aquí hi ha una dada que t'encantarà de Mr. Newman: es un gran birrero. Adora la cervesa tant com cuinar o accelerar el seu cotxe de carreres. Espero que sàpigues apreciar el "guinyu"!! ;)

Pescador de Perles said...

Juas, anava a votar a "Robet Retfort" a l'enquesta, però després d'aquesta dada m'ho he de repensar...

Irene Adler said...

Felicitats Musaranya, gran post, i gran home, en Paul. Per mi també és un referent (com a actor, of course). I, a l'igual que tu, també se'm va accelerar el cor al veure la portada de El País. Crec que, als 82 anys, ja li toca la jubilació, que prou que ha fet! Llarga vida!