01/07/2007

Esperança a Darfur?



Aquesta setmana es va reunir el Grup de Contacte Ampliat sobre Darfur per acabar de perfilar el desplegament d’una força de pau en aquesta regió sudanesa i les ajudes que donarà la comunitat internacional. Però la veritat és que mirant l’evolució del conflicte de moment cal ser escèptics sobre com evolucionaran les coses en el torturat país africà.
Serà prou eficaç el contingent pacificador de la Unió Africana? Les potències s’involucraran veritablement en el conflicte?

Comencem pel principi, Darfur és el paradigma de guerra oblidada. Va començar pràcticament a la vegada que la de Iraq però ha tingut una cobertura mediàtica molt menys extensa. Però el drama humà és terrible: la regió sudanesa ha patit 250.000 morts i dos milions llargs de desplaçats.
Explicar el per què va esclatar és bastant llarg, però bàsicament s’enfronten les tribus africanes contra les tribus nòmades d’arabitzats –població barreja de negres i beduins-. Els primers es dediquen a l’agricultura i els altres a la ramaderia. El motiu és la lluita pel control de les poques terres fèrtils que han deixat els llargs anys de sequera.
El govern sudanès sempre ha afavorit a la població arabitzada, així que la pitjor part se l’han emportat els africans que han patit la repressió de l’exèrcit sudanès i de les milícies paramilitars dels janjaweed. A tot això s’ha d’afegir que a Darfur hi ha petroli...
Ara, la Comunitat Internacional vol enviar una força de pacificació. Ja hi ha soldats de la UA a Darfur, però només són 7.000 per controlar un territori gairebé tant gran com França. Ara es parla d’enviar entre 17.000 i 25.000, però no sé si seran suficients. També caldrà veure si poden utilitzar les armes per protegir als civils, o només en defensa pròpia.

La clau serà el grau d’implicació que tinguin les potències. EUA, Gran Bretanya i França han actuat sempre de cara a la galeria, condemnant les massacres però sense fer res contundent. Rússia i Xina han protegit al govern sudanès, Moscou li ven les armes i Pekín li compra el petroli.
Fins ara tot a Darfur han sigut bones paraules, Sudan s’ha rigut de Nacions Unides, mentre les potències miraven cap a una altra banda. La Cort Penal Internacional ha obert alguns casos per crims de guerra, però la seva eficàcia és incerta. Mentrestant, al país de l’Àfrica viu el que per a molts és la pitjor crisi humanitària del segle XXI. Condolezza Rice va dir aquesta setmana que “la comunitat internacional no pot seguir sense fer res” i el ministre d’Afers Exteriors francès, Bernard Kouchner, va proclamar en un atac d’optimisme que “el futur s’ha il·luminat per a Darfur”. A veure si és veritat...

5 comments:

Anonymous said...

Em trec el barret, Incitatus. Molt interessant i didàctic per als que, com jo, no teniem ni idea de què hi passava.

Musaranya said...

La revifalla del conflicte ha estat en els darrers anys, però l'estat de guerra civil, la major part part del temps, s'allarga des de a descolonització. Si no recordo malament, la situació al Sud del Sudan s'ha agreujat històricament per les dificultats d'accés als recursos, especialment l'aigua. Que s'encén el conflicte, tallem l'aigua a la població i que morin de sed i de fam. I vinga a crear desplaçats i refugiats, que l'ACNUR té poca feina... Les guerres a l'Àfrica, aquest continent tan espectacular. Oblidades no seria la paraula. És que ni tan sols tenim la més remota idea de què s'estan produint!

Incitatus said...

Gràcies Bigmouth, posats a triar podries treure't altres coses... Musaranya té raó, Sudan viu una guerra pràcticament permanent des de la descolonització, primer amb el conflicte entre el Nord i el Sud, i ara amb Darfur. En definitiva, Àfrica es desagna i només ens recordem quan busquem alguna causa solidària...

Anonymous said...

Dit això, amic Incitatus, què n'opina del paper del Blair en els conflictes africans?

L'altre dia vaig llegir una carta a un diari anglès d'una dona de Sierra Leona que donava les gràcies al Blair perquè, deia, gràcies a ell es van salvar moltes vides.

Des de la ignorància, suposo que també el Blair ha mirat pels seus interessos com tothom... però sembla que com a mínim ell va anar una mica més enllà. O m'equivoco?

Incitatus said...

Uff... pregunta de nota amic Bigmouth, i l'estimada Musaranya domina molt més que jo el tema d'Africa. Pero ahí voy. Sí que és veritat que Blair va enviar a l'exèrcit a Sierra Leona el 1999 per evacuar als estrangers, a donar suport a les forces de l'ONU, i a entrenar a les tropes del govern per aturar a la guerrilla, i tot això va servir per posar fi a la guerra civil.
És veritat que va ser una contundència poc freqüent, però eren els anys de les "intervencions humanitàries" com per exemple Kosovo.