26/06/2007

Jaume l’Esbudellador

Aquest cap de setmana vaig fer una ruta sobre Jack The Ripper, o Jack l’Esbudellador, per la zona de Londres on acostumava a perpetrar els seus assassinats.

Mai he acabat d’entendre la fascinació que existeix a Anglaterra amb els criminals en sèrie. De totes formes, puc arribar a comprendre-ho una mica si es tracta d’algun criminal contemporani. Per exemple: si ara un tio es dedica a matar londinencs, el fet de saber que comparteixo carrer amb aquest tarat mental pot fer que s’encengui al meu interior una barreja de morbo i terror. La por pot motivar l’interès per un personatge. Però no entenc per què existeix aquesta fascinació amb L’Esbudellador, un tio que tan sols va matar cinc persones fa més d’un segle i que, de fet, no se sap ben bé ni si va existir. No fa por. Sembla un personatge més de ficció que real.

Fent la ruta vaig poder entendre algunes coses: el tio realment s’aplicava en la tasca d’esbudellar les dones que matava. Foradava el ventre de les víctimes i en treia els budells. Tot molt desagradable. Un sonat. També vaig aprendre que era la primera vegada que sorgia la figura de l’assassí en sèrie (això diuen, no m’ho acabo de creure). Però sempre vaig tenir la sensació que s’intentaven buscar motius per a justificar aquesta dèria. Em sembla que hi ha una aura romàntica al voltant d’aquest home de nom inventat, i la veritat és que no ho acabo de veure’n el motiu.

Gallifante de la setmana: per a Woody Allen. De fet, no és per a ell, sinó per a la ciutat de Barcelona, societat política-econòmica-civil inclosa. Davant l'arribada de Woody Allen, la ciutat ha reaccionat com el que som: una puta capital de províncies. A mi em fa il·lusió que l'amic Allen filmi a Barcelona, però ja està. Tampoc cal fotre'n un gra massa, com em sembla que n'estem fent a Catalunya.

7 comments:

Incitatus said...

Home jo en part entenc aquesta admiració cap a personatges així. La fascinació que hi ha per Jack l'Esbudellador també la trobem a altres "dolents" de la història. És cert que els anglosaxons tenen una especial admiració cap als assassins en sèrie i gent de l'estil com Charles Manson, l'estrangulador de Boston i el mateix Jack.
A més, a banda dels crims en sí, a la gent li dona morbo tots els misteris que hi ha al voltant del cas: si va ser un o més assassins, per què va deixar de matar, si és cert la conspiració on estaria involucrada la Corona, massons,... més o menys el que surt a la peli "From Hell".
Pel que fa a si va ser o no el primer assassí en sèrie, al segle XV i XVI tenim els exemples de Gilles de Rais i Erzsébet Báthory.Clar que Jack va tenir els diaris per donar-se a conèixer. Si voleu saber qui són els altres dos mireu a google, o us ho explico un altre dia que avui m'he passat escrivint.

Des de l'Infern

Anonymous said...

Gran sabiduria la teva, Incitatus!

Musaranya said...

Entenc el que dius... Amb els Hannibals Lecters que hi ha pel món, l'amic Jack pot semblar una germaneta de la caritat. Però el cas és que els assassinats van tenir un gran impacte al Londres de l'època. La premsa (ai aquests periodistes!) va tenir un paper fonamental a l'hora d'escampar la història, amb les versions més estrafalàries i recargolades que ens puguem imaginar. A més, si no va ser el primer, sí que va ser dels primers que se'n tenen constància i que es van investigar. I una altra cosa: el misteri. Encara ningú no té cap idea clara de qui va poder ser. A mi, les teories de la masoneria em semblen espectaculars. Una implica directament al Príncep i especula amb la possiblitat que en jack fos el metge personal de la Reina. Heu de veure From Hell, que ho explica perfectament i la peli està molt i molt bé. L'ambientació és brutal!

Incitatus said...

La teoria de la implicació de la Corona m'encanta...barreja de tot perversió monàrquica, conspiració, societats secretes...També hi ha una altra teoria i que va agafar força fa uns anys per la publicació d'un llibre que inculpa a un pintor.

Musaranya said...

Per cert, les traduccions catalanes tot sovint són d'allò sorprenents... "esbudellador2 o "esquarterador"... A mi em va deixar sense paraules el "Cumbres borrascosas" de l'Emily Brontë. Un dia, buscant la traducció catalana un dependent d'una llibreria i jo ens vam tornar bojos. No el trobàvem enlloc. Els dos buscant "Cims borrascosos", paraules que són perfectament correctes en català. Doncs no: l atraducció catalana és "Cims rúfols". Àpa-li, a fer reviure la llengua. El proper post de qualsevol de vosaltres haurà d'incloure, mínim un parell de vegades, "àdhuc", "nogensmenys" i "rúfol". S'admeten d'altres propostes!

Incitatus said...

Amiga Musaranya, per fer un post així i que tingui el nivell esperat hauríem de convidar al Montilla

Anonymous said...

Mussaranya, la convido a fer un post sobre el tema.

No tinc clar sí em sembla bé o malament titular un llibre així. A priori em sembla malament. Però clar, per què si algú parla qualsevol idioma correctament és un sabi i en el cas del català, quan algú es comporta així, és un torracollons?