Bolanyos de Quaresma. No amics, no parlo d’aquells dolços ensucrats que fan la vida més fàcil durant el mes previ a la Setmana Santa. No: parlo del destape celestial d’Antonio Bolaño.Suposo que esteu tots enterats a aquestes alçades però, per si les mosques, els antecedents: el passat cap de setmana, Antonio Bolaño va amenaçar el Jordi Barbeta, cap de Política de La Vanguardia. “Te juro que no voy a parar hasta joderte”, li va deixar anar amb la tranquil·litat de qui ha pronunciat aquesta frase milers de vegades. Més tard, va continuar la seva tasca amenaçant un subdirector del diari: “Vamos a ir a por vosotros. Os vamos a hundir”. No passaria res si aquest Bolaño fos un tio del carrer. Hi ha molt pirat sueltu. Però resulta que es el cap de comunicació del President de Catalunya. Quan es té aquest càrrec i es treballa d’aquesta manera està clar que ets un comissari.
M’alegra molt que, el diumenge passat, el Jordi Barbeta tingués el valor de denunciar aquestes pressions públicament. I encara més que La Vanguardia l’hagi recolzat. Segurament perquè pot, clar. Només des d’un grup potent com Godó es pot posar contra les cordes al cap de comunicació del President de la Generalitat. Però bravo.
Els periodistes sabem com les gasten els socialistes als mitjans que controlen. Ho sabem, però callem. S’ha de reconèixer la professionalitat amb què aquests caps de comunicació desenvolupen la seva tasca. Riu-te’n d’Hannibal Lecter. Dit això, a tots els governs els agrada controlar i manipular. Un exemple el tenim en les vivències dels amics Eidur i Bioarantxis a l’arxipèlag, on el Partit Popular hi té instal·lat un regne de taifes. I segur que els convergents també apretaven de valent, tot i que nosaltres no ho haguem viscut. Però crec que els socialistes s’enduen la palma.
Mentre venia a la feina aquest matí pensava que avui escriuria sobre això. Després he vist que el Bolaño ha demanat disculpes i ha argumentat que va tenir “un calentón”. Un calentón es dir-li fill de puta a algú emmig d’una discusió que va pujant de to. Pràcticament podries demanar disculpes tres segons després d’haver dit l’insult perquè t’adones que has tingut un calentón. Però parlar amb dues persones diferents i dir-li “vamos a ir a por vosotros” i “te juro que no voy a parar hasta joderte” es creure’t el rei del mambo. Que la Generalitat és casa teva. I no. Qui collons ets, Bolaños? El sou te’l pago jo.
De totes formes, el més trist no és que algú es cregui el rei de Catalunya quan no passa de ser un comissari. El problema és que, un cop més, crec que la cosa acabarà en no-res. Com quan el Montilla va insultar el Xavier Sala i Martín. A la població se la sua. Doncs molt bé. Tenim el que ens mereixem. Bomba atòmica, sisplau.

4 comments:
No crec que els sociates s'enduguin la palma. Probablement, i això sí se'ls ha de "reconèixer", el gran problema que tenen és que són molt matussers. Corrupció, GAL... ¿algú creu que el Govern d'Aznar, o el de Pujol, no ha fotut mà per on ha volgut? Diferència: uns roben i amenacen amb gràcia. Els altres són cosins del Narcís del Cor de la Ciutat.
Fixeu-vos si no en el darrer exemple de pressió mediàtica. Aznar va trucar les redaccions dels diaris l'11-M assegurant que havia estat ETA. I molts se'l van creure. No va amenaçar ningú, ni falta que li feia.
En qualsevol cas, bé estaria que algú li recordés al vergonyós Montilla que la Generalitat ni és la diputació ni una alcaldia de pa sucat amb oli, i que Catalunya no és el far west de Cornellà.
Mediocres, mediocres... amb la connivència de l'estafa més bèstia dels temps moderns catalans: ERC.
Amic Eidur, és evident que en política mariconel último: són tots una colla de sàtrapes. Però insisteixo: crec que els socialistes s'enduen la palma. I no perquè siguin pitjors persones, que no, sinó perquè TENEN CARTA BLANCA.
M'explico. Crec que els PSC-PSOE es pot permetre de fer coses que els altres partits no poden. Per exemple: dir que aprovaran l'Estatut que surti del Parlament i després deixar-lo pitjor que el del 79. Això ho fa el PP i sortim tots al carrer. O per exemple: us imagineu que la Generalitat no recorri al Constitucional una llei del PP que vulnera les competències catalanes? Jo no. Però ara el tripartit ho acaba de fer amb el PSOE. En fi, ara no se m'acuden més exemples, però n'hi ha molts a diari. Als socialistes els permetem fer coses que després no tolerem al PP.
Ara en tenim un altre exemple: si el cap de premsa de l'Aznar amenaça un periodista, ens el brenem. El matxaquem viu fins que dimiteixi.
De fet, l'exemple que poses de l'Aznar em ve a huevo: l'Aznar va trucar als directors de diari l'11-M. Tres dies després ja havia perdut les eleccions. A la puta calle, entre d'altres coses, per haver fet aquestes trucades.
En fi. Amb amor.
Només dir que estic molt indignada pel meu gallifante. Qualsevol diria que el Piqué és el tio més desastrós del món. Edward Murray em recolza i apunta que ha sentit de noies que troben atracatiu a Mr. Pica (doncs rasca't). Exigeixo públicament la retirada del gallifante!
No només NO el retiro sinó que FAIG EXTENSIBLE el gallifante a Edward Murray, a qui he sentit defensar amb vehemència que "jo crec que el Piqué no és lleig".
Així va el país!
Post a Comment