06/02/2007

Canvi climàtic

No me’n sé avenir, però estic tenint molt bona sort amb el temps que fa a Londres. Aquest cap de setmana feia un sol espeterrant. Hi ha hagut moments de fred, però gairebé sempre han sigut suportables. Tothom diu que això no és normal i ho relacionen amb el canvi climàtic. Global warming. Aquest és un gran tema de debat aquí, el canvi climàtic. Els mitjans en parlen quasi cada dia. El Tony Blair està liderant el debat mundial sobre l’assumpte, posant el tema a l’agenda política. “El canvi climàtic podria generar una recessió econòmica mundial sense precedents”, explica un informe independent encarregat per ell recentment.

Mai he tingut del tot clar si això anava de debò o no. Sempre hi ha hagut oscil·lacions en el clima: hiverns més freds que altres, estius amb menys sol que altres. És veritat que, a Europa, aquest any no fa gaire fred, però també és cert que l’any passat en va fer moltíssim. Al mateix temps, recordo haver llegit que les temperatures han pujat, de mitjana, durant el darrer segle. Per tant, sí: hi ha escalfament. Però això és greu? D’una banda estan els que a la primera variació climatològica (un estiu més sec, un hivern més calent) salten de seguida: “Això és pel canvi climàtic”. De l’altra estan els que ho neguen tot i asseguren que el clima és canviant per naturalesa. La pregunta que em faig és: ¿an greu és la situació? No ho sé. Estic entre els alarmistes i els conformistes: no en tinc ni idea.

I acabo: en el cas que realment sigui un problema greu, quina solució hi posem? Deixem de comprar-nos cotxes? Deixem de volar? Deixem de tenir aire condicionat? Apostem per les energies nuclears?

Gallifante de la setmana
Tenia molts dubtes sobre qui mereixia rebre el primer gallifante, un premi que adjudicaré setmanalment. Capello (un tio capaç de fotre-li banyes —peineta, en diuen a Madrit— a la seva propia afició) ha estat fent molts punts. Però per no ser tòpic li concediré a una altra persona: Idi Amin. Aquest senyor va ser dictador d’Uganda entre 1971 i 1979. Seguint el patró clàssic, va arribar al poder amb la ajuda d’Occident i, una vegada instal·lat, els occidentals van veure que s’havien equivocat i el van defenestrar. Al principi queia bé perquè era un pallasso. Tenia una obsessió amb Escòcia: es vestia amb faldes escocesses, va posar noms escocessos als seus fills, va vestir tot un regiment del seu exèrcit amb uniforme miltar escocès (imagineu-vos: tot de negrets amb faldilles en plena Àfrica) i tocava la gaita. Li reien les gràcies. Després va resultar que no era tan bona persona. Podeu veure la seva història a la pel·li The Last King of Scotland, que no sé si han estrenat a Espanya. També hi ha un llibre amb el mateix nom.

5 comments:

Anonymous said...

Canvi climàtic: no en tinc ni zorra. Tampoc sé del canvi automàtic.

Però, si es demostra el que diu l'ONU (ideaaaaalistes woodrow woodrow), acceptarem utilitzar menys els cotxes, vitajar menys en avió o renunciar a l'aire acondicionat?

Jo estic disposat a cedir dos anys de vida -amb l'estalvi de diòxid i d'all-i-oli conseqüent- a canvi que NO em treguin l'aire acondicionat.

Tema àfrica: recomanable "Pallassos i monstres", del Sánchez Piñol, i "Áfricas" de Bru (que no Brut) Rovira.

Ara m'he sentit com César Vidal. I em mola.

Irene Adler said...

Segons el commendatore de Rússia (àlias Putin) el canvi climàtic no anirà malament a tothom. La seva aportació en aquest candent debat és que amb l'escalfament global del planeta el seu país s'estalviarà molts calés en calefacció... jo crec que també es mereix un gallifante (encara que sigui ex-aequo)

Pescador de Perles said...

Irene Adler és Bilanius fijo...

Irene Adler said...

Oui, monsieur.

Pescador de Perles said...

Te digo!