07/02/2007

Je recuse

Segur que heu llegit l'extraordinari llibre d'Èmile Zola, “J'acuse”. I si no, encara que jo no sigui el més indicat per recomenar llibres per la meva escassedat en la lectura, us el recomano ferventment. El 1894, el Servei d'Intel·ligència francès acusa un soldadet jueu de poca volada, Alfred Dreyfuss, de traïció a la pàtria. Diuen que facilita documentació secreta als alemanys. L'única prova que tenien era una lleu similitud caligràfica. El van condemnar a l'exili. Anys després el cas era revisat, i ell alliberat. Entre una cosa i una altra, Zola es va dedicar a escriure cartes a tort i a dret, denunciant la burda manipulació del poder judicial, la confabulació, una mena de muntatge per acontentar un país àvid de trobar responsables, al preu que sigui.

Ja ho deia no sé qui. Passen els anys, però noi, els “bons” costums es mantenen. La dreta rància d'aquest país seu, que no meu, perquè aquest país ranci per mi no el vull, s'ha apropiat del bo d'en Zola. “Je recuse”. Jutge progressista al constitucional, “je recuse”. No fos cas que algun il·luminat descontrolat disfressat de toga digués que l'Estatut d'Autonomia, l'estatut del 80 per cent del Parlament de Catalunya, “es ajustado a Derecho”.

“Je recuse”. I fora els enemics. Via lliure per fer feliç l'àvid poble necessitat de cercar culpables. Culpables a un habitatge impagable, a unes infraestructures impresentables, a uns sous de misèria, a un mercat laboral indigne. Els catalans som Alfred Dreyfuss. Culpables. I rics, rics de collons. Fariseus recaptadors de diners, perversos maquinadors de l'estraperlo, avariciosos, egoïstes, lladres del poder econòmic. I l'estatut d'Autonomia, la mare dels ous, culpable. Catalans, culpables. “Je recuse”.

Algú no fa gaire em deia mig en conya, mig de veritat, que aviat trauran els tancs. Bé, no els fan falta. Tenen la judicatura.

2 comments:

Pescador de Perles said...

Amic Eidur,

Totalment d'acord: això no és un país normal. Y añado: a veure si ens deroguen el putu Estatut aquest que no serveix per a res i ens independitzem d'una puta vegada, osties.

La situació és molt bona: l'Estatut del 79 està derogat, per tant, si el nou Estatut no es pot aplicar perquè és inconstitucional, Catalunya no tindra cap Estatut. Ni el vell ni el nou.

Salutacions des d'un Londres tot blanc. Està nevant a tuttiplen.

Anonymous said...

eidur,

gran titular. De totes maneres, el Zola no jugava al Parma i al Chelsea? No sabia que també escrivia.

Aquí teniu alguns del seus gols:
http://www.youtube.com/watch?v=yCw8WN1dLkE

També és com es va quedar la pantoha després que detinguessin injustament el cachuli: zola.

Libertad para cachuli. Tots sabem que ella és la culpable.

Sobre el tema judicial: fa temps que a Espanya no vivim en una democràcia, vivim en una democràcia falsa liderada per les elits(i aquesta paraula és un dir) de dues organitzacions privades (PSOE i PP).

M'explico. Els ciutadans hem dimitit de la cosa pública, i l'hem deixada en les mans -força mediocres, dit de passada- de professionals. Concretament, de dos entitats privades.

Aquetes entitats -més ben dit els seus 20 o 30 dirigents- han anat agafant poder fins que s'han fet amb tot el control de la cosa pública: nomenen els jutges i controlen les sentències de la cúria judicial, diuen a la gent a quines manifestacions han d'anar i si han de votar en favor de la Constitució Europea o de l'Estatut, per exemple.

No hi ha contrapesos, no hi ha equilibri, no hi ha organitzacions ciutadanes de control, no hi ha separació de poders: hem posat el llop a vigilar les ovelles i no només se les ha cusprit sinó que s'ha fotut el nostre sopar, s'ha apoderat el sofà i el comandament del Plus.

Montesquieu a prendre per sac, i partir d'aquí, l'hecatombe democràtica que vivim.

(perdó per la parrafada, prometo post sobre el tema)