Amics, he pecat. Veient el meu error, corro a confessar-me davant vosaltres, que sou l’Altíssim, per a que em perdoneu i em digueu quina serà la meva penitència.Sí, amics, he pecat. El passat 16 de maig, l’Espanyol i el Sevilla van jugar la final de la UEFA a Glasgow. Jo, que durant experiències professionals anteriors m’havia tocat fer temes de l’Espanyol, havia agafat una certa estima per aquest equip. Res greu. Una senzilla i àdhuc natural inclinació cap a l’equip petit. No una adhesió incondicional, però sí un “espero que us vagi bé”. A la final de la UEFA no vaig dubtar de recolzar els blanc-i-blaus. Vaig ser criticat i vilipendiat, però creia que feia el correcte. Al cap i a la fi, l’Espanyol no és rival del Barça: ells pertanyen a una altra dimensió, la dimensió dels equips que tenen la Copa del Rei com al principal títol del seu palmarès. Vaig recolzar-los, insisteixo, i sé el cas de molts més culers que van fer el mateix.
Ara sabem com n’estavem d’equivocats.
L’alegria que van demostrar els jugadors i seguidors de l’Espanyol en empatar contra el Barça aquesta setmana mereixeria que el Govern es plantegés la reintroducció de la pena de mort. I res d’injeccions letals, res. Mort lenta i dolorosa. Garrote vil, tortura i sodomia fins a deixar a tots i cada un dels periquitos amb l’annus horribilis.
Dit això, que burrus que som a Can Barça.

4 comments:
Amic Bigmouth,
Estas perdonat tu, i tota la colla barcelonista que es va deixar emportar per aquell sentiment properico. Estava clar que aquella nit havíem ser més sevillistes que mai. L'Espanyol només pensa en com tocar-li els nassos al Barça. Només cal recordar el 2003, quan el Barça va anar a Montjuic i si perdia es ficava en lloc de descens, la pericada clamava sang culé. Curiosament, des de llavors ells han estat dos cops a punt de baixar... esperemos que a la tercera va la vencida...
1-Has trigat a veure la llum, però és un bon pas per rehabilitar-te com a basalonista, català i ésser humà.
2-Ja sabeu que jo amb l'apañó no perderia el temps, però si surt el tema, no li desijto el bé a qui té com a principal objectiu la meva destrucció
3-Frank penós, però diria que ell és més responsable que culpable. En aquesta categoria posaria els jugadors.
4-Si s'ha de canviar de míster és un tema que em preocupa més que el menú del dia
Respecte a Frank... aquest any sembla que ha perdut la seva gran virtut de gestor de vestidor. Pel que fa al tema tàctic, mai ha sigut sant de la meva devoció, no li recordo partits que hagi demostrat ser un mestre en aquest terreny.
De fet, tàcticament, només li recordo errors.
Post a Comment