No conec a fons el currículum de l’amic Quintà, però sé que és advocat i periodista i que va ser el primer director de TV-3. No sempre hi estic d’acord i de vegades cansa la seva obsessió antifrancesa (¿com es pot ser tan antifrancès sent com són i estant com estan les franceses?), però m’agrada llegir-lo. Escriu a l'Avui setmanalment. Té un discurs políticament incorrecte que trobo que fa molta falta a Catalunya, on em canso de llegir persones que no es mullen (i no em refereixo a les anorgàsmiques).
Avui he llegit un article seu que m’ha fet pensar i amb el qual coincideixo plenament. La demagògia dels estats europeus, que pel fet de ser de la UE ja sembla que siguin germantes de la caritat, no té límits. Us en copio la major part, però retallo una mica per no extendre’m massa.
Putin, Kosovo i Catalunya
Els drets són indivisibles i, en un món globalitzat, l'avenç d'un dret en un lloc l'afavoreix arreu. Per això la dreta i l'esquerra espanyoles sempre han estat contràries a l'autodeterminació dels pobles oprimits per la desapareguda Iugoslàvia. (…)
El meu enyorat amic el coronel Juli Busquets (1932-2001), fundador de la Unió Militar Democràtica i diputat del PSC, ho tenia clar i n'estava indignat. Un grapat de vegades em va dir que els Estats europeus (en particular França i Espanya) es rentaven les mans respecte als genocidis als Balcans per raons de política interna. Ara el sinistre Vladímir Putin acaba de refermar la realitat d'aquell criteri, des de posicions antagòniques a les d'en Juli. " Si es considera -ha dit- que l'autodeterminació ha de prevaler sobre el dret, llavors ha de ser vàlida a tot arreu. També a Ossètia, a Abkhàzia i al Transdnièster i també en regions europees, que van des d'Escòcia fins a Catalunya i a tantes altres". (…)
Ara Zapatero està en contra de l'exercici del dret a l'autodeterminació a Kosovo, mentre que els Estats Units hi estan a favor. A Catalunya es calla. ERC està en el món de l'antiliberalisme i l'antiamericanisme enfollits, amanits fins i tot de castrisme. D'altres potser no gosen.
Gallifante de la setmana: per la premsa esportiva espanyola. Estan criticant al Xavi i el Puyol perquè, a l’últim partit contra Letònia, portaven les mitges una mica baixades i no es veia la bandera espanyola que hi tenen dibuixada. Ara ens fixem en com es posa els mitjons un jugador? Poca feina.

2 comments:
Els "grans estats" d'Europa tremolen quan senten la paraula autodeterminació. Només cal veure com es van fer els remolons quan va començar les guerres del Balcans -i allà estava el nostre estimat Garrido a Eslovènia- sense fer cas als resultats dels referendums... fins que va arribar Alemanya i va reconèixer a Croàcia i Eslovènia. Però llavors els serbis ja estaven envalentonats.
Home, les autodeterminacions donen arguments a les nacions que tenen expectatives en aquest sentit. Clar que sempre es pot argumentar a la contra. "No són casos comparables" suposo que seria la frase més utilitzada en aquest sentit. En fi... m'encanta la premsa esportiva, prestant atenció al mitjons del jugadors catalans. Aquests articles acabaven amb un "y además tienen al Oleguer, que es de la ETA"...
Fint, flott, hjempe fint! Fantastisk!
Post a Comment