16/02/2007

Chip y Chop


Hombre, Chop and Jauer.

Un ídol.


Grandíssim pensador, peró millor polemista. Misògen, antidemòcrata, racista...un figura.Era l'Eto'o del segle XIX. Alguns exemples de la seva trajectòria.


1-A la seva època, hi havia un filòsof alemany, Hegel, que era el Ronaldinho de llavors.
Les seves classes s'omplien de gom a gom, però el nostre amic Chop pensava que era un farsant.


Total, que el tio va decidir programar les seves classes a la mateixa uni a la mateixa hora i dia que Hegel. Resultat: durant sis mesos, en Chop (en Chip no hi era encara) va estar donant classes a un auditori absolutament buit. Com estava forrat, s'ho podia permetre.


2-Un dia es va trobar al seu portal una dona parlant amb un jove. El va molestar el soroll (era un fan del silenci) i va llençar la dona escales avall.


Resultat: la dona paralítica i el nostre Chop condemnat a pagar-li cada dia una compensació.


Quan la dona va morir, Chop va escriure "Muerta la vieja, muerta la carga" o alguna cosa així.

3-En una de les revolucions del XIX, els ciutadans del poble d'en Chop es van aixecar en armes.


En Chop vivia a dalt d'un turó des d'on divisava el camp de batalla (concretament un pont), i per això un general de l'exèrcit repressor (valgui la redundància) li va demanar d'accedir a casa seva per veure el percal. Resultat: en Chop no només el va deixar entrar a casa seva, sinò que li va donar els seus prismàtics de l'òpera perquès causés una massacre.

Com veieu, estudiar filosofia és mólt útil, molt.

Crack de la setmana: Frank Rikjaard, per tenir cervell, prudència i classe en un món que té de tot menys cervell, prudència i classe

Loser de la setmana: el barcelonista mitjà: perdedor, autodestructiu i buuuurrrruuuuuu

Jugador de la setmana: Gianluca Zambrotta, de menos a más

Cancó de la setmana: "Bones" de The Killers (Sam's Town)

Personatge de sèrie de la setmana: Sun (Lost) por ser tan guapa

Restaurant de la setmana: Mestizo, millor mexicà de Londres, amb més de 100 referències de tequil.les!!






3 comments:

Pescador de Perles said...

M'agrada aquest Chop!
Per cert, amic Murray, el mexicà es tremendu, però això de les referències és una presa de pèl. Encara recordo quan vam haver de demanar cinc tequiles diferents fins que, finalment, ens van dir: "Este sí lo tenemos". Però, apart d'això, unes enchilades i unes coses tremendes.

Em sembla que amb l'amic Eidur avui anirem a fer-hi un mos (Kate).

Anonymous said...

totalment cert: jo he dit que tenen referències, no que tinguin les ampolles.

És com al bars de menú, que tenen cinc plats de primer i cinc de segon i a les 14:30 només els queda "la verdura de primero, el pollo de segundo y de postre con suerte queda algún yogur. Y rapidito que me se acaban...Es que vaya horas"

Irene Adler said...

"El amor es la compensación de la muerte, su correlativo esencial"
Encara que sembli mentida aquesta aseveració és del company Chop. És la cita amb la que Mario Benedetti obre el seu llibre de poemes d'amor. Oui, l'amour...
Suposo que en Chop s'ofuscava, de tant en quan.