La frase no és meva, és d’un tal Murphy, un gran optimista informat. Va per tots els que us hagueu comprat el Windows Vista, després no digueu que no us havien advertit…
Cada vegada tinc més la sensació de viure en un món que no entenc, en un món on hi passen coses molt extranyes que estan fora del meu abast de comprensió. M’estressa pensar en l’astronauta pirada que es creia que era l’heroína d’una novela de Corín Tellado (Houston, Houston tenemos un problema…), em cabreja tota l’estratègia electoralista del PP amb la recusatio-recusatio i la seva permanent campanya piròmana i em repugna la frivolitat antisistema de l’ecopija i tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Parlant de coses que no entenc, l’altre dia vaig trobar un blog –amb el qual proposo agermanar-nos- que reivindica que el monstruo de las galletas pugui tornar a menjar oreos i maries sense sentir-se una xacra de la societat. Des d’aquí reivindico el dret a ser imperfectament feliç, ja siguis una massa peluda tenyida de blau a la que t’apassionen les galetes o qualsevol persona que decideix fer el que li dóna la gana, sense parar-se a pensar si és això el que s'ha de fer.

8 comments:
hombre, impulsada per al gran sergio fidalgo (i gran en el sentit físic també).
Impagables els capítols on es tira la ran gustavo a canvi de galetes.
Amiga Irene,
El més impactant del tema de l'astronauta sonada és que va creuar tot el putu sud d'Estats Units i, per no perdre temps, es va posar panyals. I vinga a cagar i a pixar 'en route'.
Disgusting.
Realment, very disgusting... i pensa que per tenir la feina que tenia va haver de passar n-mil testos psicotècnics. Se'ls va colar una pirada.
By the way, amiga Irene:
M'has donat pel sac amb això del Windows Vista. Estic a punt de comprar-me un portàtil i em sembla que ara tots porten el Vista incorporat. Jodido me has.
i han comtat el dodotis com a possible arma homicida?
Per cert, lligat amb el post anterior, adjunto la meva llista de professions odioses:
1-periodista
2-jutge
3-jugador del madrid
4-polític (els poso quarts perquè cada X temps han de mendigar el vot entre tios lamentables, i a més de quan en quan s'enduen una esbroncada popular, cosa que jutges i periodistes, no)
5-segrestador albano-kosovar
(a Rússia un cop van fer una enquesta similar i segrestadors i lladres van estar millor valorats que la poli i els jutges. No és conya).
A propósito, us copio un article del Francesc Orteu a l'Avui (9 Feb 07) sobre el tema aquest de la NASA.
Astronauta gelosa
Els fets són aquests: Lisa Nowak de 43 anys, mare de tres fills i astronauta, va viatjar en cotxe de Texas a Florida per encarar-se a l'aparcament de l'aeroport d'Orlando amb la també astronauta Colleen Shipman. El motiu, segons la detinguda, era intimidar-la perquè se sentia gelosa de la relació que Colleen mantenia amb Bill Oefelein, un altre astronauta. Quan la policia la va detenir, Lisa duia un ganivet, una pistola d'aire comprimit i un esprai amb gas de pebre. Ara l'han acusat d'intent d'homicidi i sembla que aquesta dona, que abans de ser astronauta havia estat pilot de proves amb 1.300 hores de vol en 30 tipus diferents de ginys voladors, pot acomiadar-se de la seva carrera espacial. És una història trista que ens obliga a replantejar la nostra presència a l'espai. Què hi va a fer l'home a l'espai? Què hi va a fer, vull dir, acompanyat de dones?
Les dones, que no se'm mal interpreti, tenen dret a sortir de la Terra. Sortir, entrar, tornar a sortir, i no han de demanar permís a ningú. Però resulta decebedor que una dona com la Lisa, amb una excel·lent preparació física i psicològica, entrenada per mantenir la sang freda en situacions extremes, hagi estat incapaç de controlar la gelosia. No vull ser massa estricte amb la Lisa, perquè estic segur que les lectores l'heu perdonat de seguida. Però, i ja em disculpareu, aquest és el problema: que això que ha fet us pugui resultar comprensible. Tot i que n'hi ha molts més, ¿ha fet res similar cap astronauta mascle?
No tinc estadístiques -no n'he tingut mai- i això que diré només és cert en les persones que tinc a prop. Els homes engelosits que he conegut, en cas de dubte, callen, i en cas de certesa, què vols fer-hi?, també. Les dones, no. Elles expandeixen en un radi tan ampli com els és possible una gelosia preventiva, tan eficaç com més agressiva i aleatòria sigui. Les gelosies que he vist, a l'home l'apaguen, a la dona l'encenen. I passa així sovint, sospito.
Fins ara no m'havia fixat que l'univers és masculí. És buit i fred. Dit d'una altra manera: és un lloc sense llàgrimes. És agradable sentir-se envoltat d'aquest espai infinit refractari al sentimentalisme. Ara el melodrama podria contaminar el cosmos. Encara hi som a temps, però. La part positiva d'aquesta història és que no ens ha fet passar vergonya aliena, perquè la Lisa va preferir estirar els cabells de la porca de la Colleen aquí i no fora del planeta.
Mira, tenia a aquest pajarraco com un freak, un aspirant a filòsof amb contactes a l'Avui però amb el que acabo de llegir en tinc prou per desterrar-lo sine die de les meves lectures. Quanta demagògia! BRRRRR!No, si les dones on millor estem es a casa fent el llit i preparant menjar calent...
Està fatal, realment. Però (pregunto) és veritat això que diu que "Les gelosies que he vist, a l'home l'apaguen, a la dona l'encenen" ?
Un dubte per a reflexionar el weekend, apa.
Post a Comment