03/04/2007

Chocadelia

Bé, amics, avui toca cultura. Chocadelia Internacional. Reteniu aquest nom perquè… no el tornareu a sentir mai més, segurament. I serà una llàstima.

Chocadelia Internacional és un grup de música integrat per gent degenerada però amb un escàs sentit del ridícul però amb un excel·lent gust musical. ¿L’estil? Ells diuen que fan Funcanrol (Funk + Rock&Roll), i potser com a etiqueta està ben trobada. És música directa i d’essències clarament negres. Tenen temes tremendos. Però, ara que acaben de publicar el seu segon disc, ja es pot dir que mai triomfaran.

Al 2004 van publicar el seu primer disc: Ranchory, el nom d’un pony de Wisconsin que tenien com a mascota (escolteu-lo). Allà encara conservaven les formes. Per mi és un dels millors discos que tinc. Inclou una col·laboració amb el Fermín Muguruza al tema Este País, que a mi em sembla acollonant.

Ara han publicat el segon disc: Anartismo y Chocadelia. I s’han soltao el pelo. Massa, segurament. Si abans ja deurien vendre poc, ara vendran menys perque són poc comercials. Parlen de tot, inclòs guarreridas espanyolas i drogues. En alguna ocasió ho fan de manera tan explícita que fins i tot a mi (a mi!) em sembla excessiu. Això jo crec que els acabarà de tancar algunes portes. Però una cosa no treu l’altra: la música és molt bona. Per tant,us recomano que els doneu una oportunitat. Els seus discos estan tirats de preu (crec que no passen dels 10 euros a la Fnac). I si podeu triar, millor el primer que el segon.

Links:
Web de Chocadelia.
MySpace de Chocadelia.
Blog de Chocadelia.

Gallifante de la setmana: per a Manuel Pizarro, president d’Endesa, que ja entreveia una jubilació daurada i ahir li van fotre el llit entre tots. Gallifante des de la simpatia que li tinc.

2 comments:

Incitatus said...

Prenem nota de la seva recomanació. Anirem a la fnac o utilitzarem mètodes alternatius...

Irene Adler said...

Muy fuerte...