
Primer de tot again, demanar disculpes pel nou retard, però es confirma que els meus divendres són Friday bloody friday. La culpa es de Endesa, està claro.
En fin, vamos a lo que vamos. Avui parlarem de contraris: el ying y el yang, el PSC i la llibertat d'expressió, Ángel Acebes i una frase subordinada, per posar exemples clars.
Avui parlarem de bon periodisme i de mal periodisme.
Bon periodisme
Els informatius de TVE. Com a mínim els del migidia. Àgils, profunds, plurals, amb reportatges sobre temes interessants i importants, amb excel.lent combinació d'estils televisius. Llàstima dels esports i del pes dels subnormals dels partits polítics (imagino que aquest és un peatge a pagar si ets TVE. Mira, TVE és com els catalans: paga peatges).
El nou TN del Pellicer. No l'he vist directament, però fonts dignes de tot penis me n'han parlat molt bé, i a més la idea em sembla molt encertada: curt, amb varietats d'estils, d'autor, amb entrevistes...A l'estil britànic: bien. Això se suma a programes extraordinaris com "En clau de vi", que té un magnífic presentador, un decorat treballadíssim, un expert com la copa d'un vi (jeje) i convidats interessants. A veure si per fi TV3 torna a ser el que no hauria deixat de ser mai.
Mal periodisme
Avui parlarem de bon periodisme i de mal periodisme.
Bon periodisme
Els informatius de TVE. Com a mínim els del migidia. Àgils, profunds, plurals, amb reportatges sobre temes interessants i importants, amb excel.lent combinació d'estils televisius. Llàstima dels esports i del pes dels subnormals dels partits polítics (imagino que aquest és un peatge a pagar si ets TVE. Mira, TVE és com els catalans: paga peatges).
El nou TN del Pellicer. No l'he vist directament, però fonts dignes de tot penis me n'han parlat molt bé, i a més la idea em sembla molt encertada: curt, amb varietats d'estils, d'autor, amb entrevistes...A l'estil britànic: bien. Això se suma a programes extraordinaris com "En clau de vi", que té un magnífic presentador, un decorat treballadíssim, un expert com la copa d'un vi (jeje) i convidats interessants. A veure si per fi TV3 torna a ser el que no hauria deixat de ser mai.
Mal periodisme
Imaginem per un moment un país dins d'un estat: el Quebec i el Canadà, per posar un cas. Imaginem un diari: El País, per dir-ne un. Imaginem unes eleccions.
Al dia següent dels comicis, els titulars són:
-"El separatismo se hunde en una derrota histórica en Quebec" (a la portada)
-"El independentismo se derrumba en Quebec" (tema d'obertura d'Internacional, cinc columnes)
Bé, insignes i lletrats comunicadors, pensareu: peacho pinyo s'ha fotut l'independentisme. Pos no: mentiraaaa!! Aquests van ser els resultats:
-El federalisme, que governava el país, passa de 76 diputats a 48. Una caiguda del 37%!!! Titànic.
-L'independentisme passa de 45 a 36 diputats, amb una caiguda del 20%. És gairebé la meitat del desecens del federalisme.
-Sorgeix amb molta força el nacionalisme quebequès conservador: de 4 diputats a 41.
-Sorgeix amb molta força el nacionalisme quebequès conservador: de 4 diputats a 41.
Per tant, no creieu que la principal conclusió és que el nacionalisme conservador arrassa? I després que el nacionalisme en el seu conjut passa a tenir una majoria abassagadora al Parlament davant de l'espectacular davallada federalista? I finalment, com a tercer aspecte, la caiguda del separatisme enfront dels més moderats?
Llavors, per què El País, un diari tan elogiable en altres assumptes, tergiversa d'aquesta manera la realitat i opta pel menys important?
Resposta: perquè són uns cabrons.
Perquè han enviat un tio a unes eleccions per tal que, passés el que passés, carregués contra el nacionalisme (les seves cròniques anteriors i l'allau d'adjectius contra el separatisme ho proven), perquè es passen la puta vida dient que el nacionalisme és una cosa per estúpids però es passant la puta vida criticant aquesta cosa tan suposadament estúpida que és el patriotisme. Perquè volen que no siguis nacionalista per poder ser-ho ells.
I no és la primera vegada que ho fan (veure les últimes eleccions basques). Això és mala fe. I es mereixen tortures satinàtiques, així per començar. I després que el guti els trobi en un carreró fosc.
Crack de la setmana: Lluís Canut, que porta dues setmanes al Brasil amb els nostres diners per cobrir el gol 1.000 de Romario. Com el Dioni, però legal.
Loser de la setmana: Manuel Pizarro, president d'Endesa, per fer tirabuzón i doble mortal (allí has fallado un poco en la salida, 9,5) amb l'objetiu de satisfer els seus amics del PP i dels alemanys.
Ex aequo Javier Marías, per escriure llibres pedantment insuportables. Qui va dir que cremar llibres era lleig?
Jugador de la setmana: Paul Scholes, amb trenta i picu i com un xaval.
Personatge TV de la setmana: Espinete.
Llibre de la setmana: "Fever Pitch", de Nick Hornby, per fanàtics del futbol.
Restaurant de la setmana: Mario 2, les millors pastes i pizzas de Barcelona, as far as I know. Els spaghetti bolonyesa i la tarta anglesa al xocolota són per llepar-se els membres. Pressupost: 22 euros (si no em convideu, llavors us pujaria una mica més pero val la pena. Convidar-me, dic).

2 comments:
Lo del Canut és de jutjat de guàrdia. I a sobre vaig haver d'escoltar ahir a la Pilar Calvo a RAC-1 dient, entre rialles, que el Lluís Canut hauria de donar gràcies de la sort que ha tingut.
I tant que hauria de donar gràcies!
Pero la propera vegada, el viatge de dues setmanes a Brasil me'l vull fotre jo, que per algo pago aquest viatge.
Des del dia en el qual en Murray em va ensenyar el retall del País amb la notícia de les eleccions al Quebec encara tremolo. Tots sabem que centrant-nos en una part concreta d'una informació, decantem una notícia cap a un costat o un altre. Per posar un exemple, en la valoració del polítics, El Mundo se centrarà en la pèrdua de punts del Zapatero i s'oblidarà de què Rajoy està al llindar del "molt deficient". El País posarà èmfasi en què el Presidente del Gobierno és el polític més ben valorat. Tendenciós, però cert. Tanmateix en el cas del Quebec, és que la informació és mentida! Penós.
Post a Comment