17/04/2007

Elegia per Jordi Costa

Jordi Costa, compte amb els accidents. Només diré això. T’has erigit en el personatge més odiat per nosaltres, els Hereus de Garrido. Amb vuit vots has superat fins i tot un home de la ràbia de Jose Mourinho, i amb això ja està tot dit.

Amant de frases com “feia anys que no veia un Barça tan dolent com aquest”, no estem parlant de Nicolau Casaus, no. Estem parlant de Jordi Costa, a qui el Basté deuria fitxar a canvi de passar per caixa, i ja ens entenem. Coneixem la debilitat de l’expresentador de Gol a Gol pels jovenets, i el Costa és un jovenet. Un jovenet, això sí, que parla com un avi, com si fos un gran expert. En realitat té la capacitat analítica d’un hàmster. Va de crack i és un matat.

Costa, Costa. Quant cobres per dir parides pel micro? Ets un exemple de com n’està de mal repartit el món i ets un protagonista de la decadència del periodisme. No ens facis més mal i canvia de professió. Dedica’t a la lloable activitat de revisor de la Renfe, ja que a tu t’agrada tocar els collons, o a la de repartidor de butano, que encara t’enduràs un clau de tant en tant.

Encara ets a temps de reconduïr la teva vida, perdre’t en l’anonimat, que de Jordis Costas n’hi ha molts, i intentar acabar els teus dies de la forma més decent possible. A on estàs ara només et fas mal a tu mateix. Nosaltres sempre podem canviar de dial. Però tu continuaràs fent el ridícul per les ones i la gent t’assenyalarà pel carrer. No diguis que no et vam avisar.

És recomanable visitar la web del seu club de fans per constatar que a Catalunya les coses no van bé.

Accessit – José Mourinho (7 vots). Les paraules sobren.

Gallifante de la setmana: per a mantenir la temàtica futbolera, el gallifante d’aquesta setmana és per a Alfredo Relaño, director del diari AS. Un periodista amb moltes i molt grans qualitats. No conec ningú que treballi a un diari esportiu que tingui el seu cervell i que escrigui com ell. Clar que a la premsa esportiva hi ha cada toia… però bé: al Cèsar el que és del Cèsar. El Relaño és un periodista d’una talla impressionant. Si no fos perquè, de tant en tant, desvarieja. És el principal denunciant del Villarato, la pressumpta persecució arbitral contra el Madrid. Però no aporta dades. Només recorda el que li interessa (exemple: penals dubtosos al Madrid aquest cap de setmana) i s’oblida d’altres coses (exemple: penal no xiulat a favor del Barça per mans a dins de l’àrea contra el Mallorca). Em sorprèn, i em sap greu, que un tio tan vàlid de vegades sigui tan frivol. Clar que potser ho fa perquè sap on escriu i sap el què vol llegir el seu lector… però em pensava que parlàvem de periodisme.

2 comments:

Irene Adler said...

Com que el poc fútbol que escolto l'escolto des de la casa mare no tinc el plaer de conèixer el flamant guanyador de la segona enquesta dels hereus de garrido. La meva aposta era, ja ho havia dit amb anterioritat, Jose Mourinho. Però la veritat és que amb la pàgina web del club de fans -qué fuerte, qué fuerte- no sé si el vull conèixer. Les respostes del qüestionari són d'altura.
D'altra banda felicito a l'amic Bigmouth -o de qui hagi esta la idea- de la tercera enquesta. Ho he tingut difícil però finalment m'he decantat per l'inefable rei de la política de saló catalana amb pont aeri.
Per cert, que me n'havia oblidat, des d'aquí animo a l'exiliada menorquina que es manifesti en aquest humil blog. No crec que les cròniques menorquines tinguin res a envejar a les frikades que per aquí es publiquen...

Pescador de Perles said...

Benvinguda al club!
Duran Lleida és el gran follador de la política catalana! Diguem-ho ben alt! I això que es democristià. Ja se sap: cristià de cintura cap amunt i demòcrata de cintura cap avall.