05/04/2007

La costella d'Adam


Apunt meteorològic: el món està boig, mentre mitja Europa va en bikini, jo, que teòricament estic ja a Àfrica (ja se sap, per sota els Pirineus…) em foto de fred i estic xopa. A qui he de reclamar?

Bé, ja més seriosament, com que veig que la cosa va de recomanacions m’apunto a aquesta tendència amb una proposta molt especial. Es tracta d’un assaig escrit per una expresentadora d’informatius de la televisió alemanya ARD, Eva Herman, que es titula Das Eva prinzip (El principi d’Eva). És un dels llibres més venuts a Alemanya des que es va publicar, el setembre de l’any passat, però ja us aviso que, a menys que domineu la llengua de Goethe no el podreu disfrutar per què encara no s’ha traduit a cap altra idioma.
El llibre és molt interessant ja que posa les bases del “nou feminisme” i proposa un nou “contracte social” entre homes i dones:

“moltes dones no són conscients que cada vegada s'allunyen més de la seva feminitat i la seva tasca principal: tenir fills, família i una casa acollidora”

Aquesta és la revolucionaria tesis de la sra. Herman. En poques paraules: hem de tornar a les cavernes i tararejar la Zarzamora mentre passem la fregona pel menjador i esperem que s’acabi de coure el soufflé que portarem a taula quan arribi l’amo de la casa.

Herman culpa en les seves pàgines l'emancipació de la dona del descens de la natalitat, acusa les feministes d'haver fet infelices milions de dones amb l'"engany" que és possible compatibilitzar feina i família i assegura que les feines domèstiques són cosa de dones perquè els homes no hi estan preparats i, simplement, no els agrada fer-les. Aquí va una nova perla:

"Els homes no estan indicats per a les tasques domèstiques, no les fan voluntàriament. I si la dona els hi obliga, se senten insegurs, poden desenvolupar problemes psicològics i, en el 98% dels casos en què això passa, el matrimoni es destrueix"


A veure, que ho entengui:

1. Les dones hem nascut per procrear i per portar la casa.
2. Els homes no poden fer la feina de casa perquè no hi estan acostumats i s’estressen.
3. Obligar als homes a fer tasques domèstiques és la causa de la ruptura de molts matrimonis.

Si senyora, molt ben dit. Lluny queden les reivindicacions de les sufragistes, unes pobres miserables que demanaven –il·luses- poder votar. Lluny queden els esforços per aconseguir la igualtat de drets entre homes i dones. De fet, les dones, tenim ànima? Ben mirat potser hauria de buscar-me un bon marit, plegar de treballar i dedicar-me a fer soufflès. Ah, i ser tonta.


Frase de Murphy de la setmana

Cualquier cosa que digas será mal interpretada.

2 comments:

Pescador de Perles said...

Amiga Adler, m'ha permès percebre en el teu post un cert matís de crítica cap a la camarada Eva Herman. Segurament és un malentès, perquè sé que saps apreciar les opinions fonamentades que la camarada Herman pronuncia amb tanta precisió i lucidesa.

Dit això, m'agrada la crítica a les feministes.

Irene Adler said...

Efectivament,amic Bigmouth, des de la modèstia i admiració sé apreciar en la seva justa mesura les aportacions de la camarada Herman.
Els extrems sempre són dolents. El feminisme dels 70 s'ha d'entendre en el seu context. Ara sona a carrincló i passat de rosca, de fet, fins i tot a mi em provoca cert mal de panxa però en el seu moment devia tenir sentit.
Home i dona no són iguals i, per tant, no han de ser tractats iguals però si han de tenir els mateixos drets i oportunitats.