Dijous passat es va commemorar el 70é aniversari del bombardeig de Guernika. Una barbaritat dels nazis, tolerada per Franco i que va servir als alemanys per practicar les tàctiques que després utilitzarien contra la resta d’Europa a la Segona Guerra Mundial. Però a Catalunya també vàrem patir forts atacs aeris que van provocar cinc mil morts i desenes de milers de ferits.
Bombardeig en dia de mercat: un dels fets comparables a Guernika va ser el bombardeig de Granollers el 31 de maig de 1938. La ciutat vallesana havia viscut relativament tranquil·la durant tota la guerra, i l’únic objectiu estratègic eren instal·lacions per reparar avions fora del nucli urbà i una central elèctrica. Tot i la censura, arribaven notícies de la marxa de la guerra –portades pels refugiats que fugien del front-, Franco havia llençat una ofensiva contra Catalunya i els raids aeris s’havien intensificat sobre Barcelona.
Bombardeig en dia de mercat: un dels fets comparables a Guernika va ser el bombardeig de Granollers el 31 de maig de 1938. La ciutat vallesana havia viscut relativament tranquil·la durant tota la guerra, i l’únic objectiu estratègic eren instal·lacions per reparar avions fora del nucli urbà i una central elèctrica. Tot i la censura, arribaven notícies de la marxa de la guerra –portades pels refugiats que fugien del front-, Franco havia llençat una ofensiva contra Catalunya i els raids aeris s’havien intensificat sobre Barcelona.A les 9.05 d’aquell matí, Granollers començava la seva activitat, era un dimarts i la gent anava al mercat per intentar aconseguir alguna cosa de menjar. De sobte, i en només un minut –però que semblaria una eternitat- cinc bombardeigs italians van deixar caure una trentena de bombes sobre el centre de la ciutat. El resultat va ser uns 220 morts en un moment. Els italians i els franquistes varen justificar després l’atac dient que l’objectiu era la central elèctrica, total, l’error va ser “només” de cinc quilòmetres.
Un error? “Chapuza”? No ho crec. Els italians van ser dels primers exèrcits europeus en aplicar la doctrina militar de bombardeja ciutats de la reraguarda per desmoralitzar l’enemic.
Barcelona acribillada: la nostra estimada ciutat té el dubtós honor de ser la primera ciutat occidental bombardejada massivament (els italians havien practicat abans a Etiòpia). Durant els tres anys de la guerra civil varen morir 2.500 persones –la meitat d’aquestes víctimes varen ser a la primavera del 38 quan els atacs varen ser més forts-. Novament, els protagonistes d’aquests raids varen ser els italians, i en alguna ocasió es va afegir la Legió Còndor alemanya.
Alguns dels atacs més sinistres varen a la Gran Via –una bomba va tocar un camió carregat d’explosius i va arrasar l’illa sencera de cases entre Balmes i Rambla Catalunya-; o els bombardeigs contra la Barceloneta per la seva proximitat al port varen deixar el barri vuit. Un episodi especialment esgarrifós quan es va bombardejar una guarderia a la Plaça Sant Felip Neri amb desenes de nens morts. Un error? Difícil de creure, tenint en compte que els avions van tenir cura de no bombardejar la catedral o qualsevol església .
Al patir aquests atacs Barcelona va ser convertida en un símbol per a tota Europa de la crueltat del feixisme. Com que les potències estrangeres van voler mirar cap a una altra banda, després van rebre elles a la Segona Guerra Mundial. Quan els alemanys van començar a bombardejar Londres, Winston Churchill va fer un discurs dient: “Confio que els nostres conciutadans siguin capaços de resistir tal i com va fer el valent poble de Barcelona”.
Per a qui vulgui saber-ne més recomano l’exposició “Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la guerra civil” al Museu d’Història de Catalunya fins el 13 de maig.
Un error? “Chapuza”? No ho crec. Els italians van ser dels primers exèrcits europeus en aplicar la doctrina militar de bombardeja ciutats de la reraguarda per desmoralitzar l’enemic.
Barcelona acribillada: la nostra estimada ciutat té el dubtós honor de ser la primera ciutat occidental bombardejada massivament (els italians havien practicat abans a Etiòpia). Durant els tres anys de la guerra civil varen morir 2.500 persones –la meitat d’aquestes víctimes varen ser a la primavera del 38 quan els atacs varen ser més forts-. Novament, els protagonistes d’aquests raids varen ser els italians, i en alguna ocasió es va afegir la Legió Còndor alemanya.Alguns dels atacs més sinistres varen a la Gran Via –una bomba va tocar un camió carregat d’explosius i va arrasar l’illa sencera de cases entre Balmes i Rambla Catalunya-; o els bombardeigs contra la Barceloneta per la seva proximitat al port varen deixar el barri vuit. Un episodi especialment esgarrifós quan es va bombardejar una guarderia a la Plaça Sant Felip Neri amb desenes de nens morts. Un error? Difícil de creure, tenint en compte que els avions van tenir cura de no bombardejar la catedral o qualsevol església .
Al patir aquests atacs Barcelona va ser convertida en un símbol per a tota Europa de la crueltat del feixisme. Com que les potències estrangeres van voler mirar cap a una altra banda, després van rebre elles a la Segona Guerra Mundial. Quan els alemanys van començar a bombardejar Londres, Winston Churchill va fer un discurs dient: “Confio que els nostres conciutadans siguin capaços de resistir tal i com va fer el valent poble de Barcelona”.
Per a qui vulgui saber-ne més recomano l’exposició “Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la guerra civil” al Museu d’Història de Catalunya fins el 13 de maig.

1 comment:
Efectivament, amic Incitatus, com a fill de Granollers (renegat, però fill al cap i a la fi) sempre he pogut veure els rastres que aquell bombardeig va deixar a Granollers. Encara hi ha parets que estan tal i com les van deixar aquelles bombes: mig esfondrades. També hi ha un tio al poble que es va quedar tonto perquè la casa se li va caure a sobre. És una cel·lebritat. El curiós és que de tot això tampoc fa tant temps.
Post a Comment