27/04/2007

La mala (i injustificada) fama de la violència

Bé, acceptem que la violència en general és negativa. O no, però no em foteu la premisa així d'entrada. Bé, acceptem-ho.Però potser n'hem fet un gra (felipe) massa. M'explico. La violència en la majoria de casos no està justificada. Però en alguns sí.

Per exemple: un albano-kosovar entra casa teva a robar, a violar, a qualsevol cosa que faria empal.lidir el pederesta de "Prison Break". Solució: tens el dret a ostiar-lo fins que reciti el Virolai a l'estil Montilla.

Més. Els gitanos no es volen acollir a la llei, només a la seva (sic). Tracten a les dones com a porcs, no respecten les normes, tenen una tendència notable a les activitats delictives, i encara més destacada a no pagar impostos, robar l'electricitat i altres serveis i a fer, en definitiva, el que els roti (i no parlo dels efectes del romesco). Solució: ultimàtum de 24 hores i a partir d'aquí a fer sabons a l'estil alemany.

Un altre cas. Un jugador del Barça, posem per cas, passa d'anar als entrenaments, s'emborratxa, s'engreixa, no es presenta als actes amb els nens - i no parlo del Duque de Feria-, es fot dels currantes que li paguen el sou, arriba tard de les vacances sense excusa i a sobre ell i els seus amics es fan els xulos a les declaracions a la premsa. Tot, cobrant una morterada. Solució: es crida Antoñito i uns amics seus, i veuràs com entrenen de bé.

I un últim exemple. Empresaris, promotors, polítics i banquers organitzen una trama mafiosa que dispara els preus de la vivenda i converteix un dret constitucional en el pitjor malson dels ciutadans. Solució: una manifestació nocturna de milions de persones amb torxes, advertint que al dia següent no s'anirà només amb torxes.

Amb aquests brillants i entenedors exemples vinc a dir que la violència no s'ha d'aplicar sempre, que hem evolucionat i bla bla bla...però que no oblidem d'on venim. Venim de la revolució francesa, de guillotinar el rei, de recordar que el carrer és nostre. I que som més i tenim menys a perdre.

Crack de la setmana: la doctora Tancredi, de "Prison Break".Loser de la setmana: Catalunya per estar sempre amb debats idiotes, que sí la Janer, que sí el Maragall, que sí el Saviola...A prendre per cul, tribunerus!!!

Cancó de la setmana: "Top of the World,", Dixie Chicks. http://www.youtube.com/watch?v=yrNkuQUhh3A

Personatge TV de la setmana: Xavier Bonastre i els seus comentaris a "L'home més fort del món", meravellós pugrama.Llibre de la setmana: "Sayonara Barcelona", de Joaquim Pijuan, amb algun moment més fluix, però una bona crítica de la Catalunya actual.

Restaurant de la setmana: Arola, de l'Hotel Arts, amb un menjar deliciós, clàssic i innovador al mateix temps, amb unes vistes privelegiades, un disseny fantàstic i un personal encantador. Ah, i unes braves que han nascut per ser-ho. Per ocasions especials, uns 55 euros per cap amb menú degustació. Uns 40 sense menú.http://www.arola-arts.com/


PD: qualsevol comment que contingui tòpics de l'estil "no es pot generalitzar" o "la violència mai és justificable" serà censurat i el seu autor serà perseguit amb alguna de les tècniques detallades més amunt, com indiquen les normes de bon gust i urbanitat.

4 comments:

Pescador de Perles said...

Recolzo i extenc la teva proposta als que ens sentim assetjats quan viatgem al Metro. Michael Douglas, en el seu paper de Un Dia de Fúria, premi Nobel (de la Pau o del que sigui) però ja!

Irene Adler said...

No m'extendré en els comentaris per què no vull ser censurada ni perseguida... tot i això tinc alguns dubtes lèxics que espero que em pogueu respondre:
com es fa el sabó a l'estil alemany?? qui és l'antoñito???
Petonets a tutti!

Pescador de Perles said...

Antoñito no ho sé, però el sabó a l'estil alemany... remember Auschwitz.

Anonymous said...

ANTOÑITO: dícese del boix noi que segons males llengües un sector del barcelonisme va contractar per atonyinar el laporta. ANTOÑITO HEROE.